Organitzadors gràfics per a l’avaluació

Els organitzadors gràfics són representacions visuals per a la gestió́ del coneixement. En ells es recullen de manera concisa i visual idees clau, processos, emocions…, posant de relleu la seva jerarquia, les relacions, la seqüència, la gradació…

N’hi ha de diferents tipologies:

Bases d’Orientació

Bases d’orientació, a vegades també s’anomenen “carta d’estudi” o “carta de navegació”

Diagrames de flux

Es mostren els passos a seguir per aconseguir un objectiu determinat. 

Mapes, esquemes i línies del temps

Mapes (conceptuals, mentals, d’idees, de pensament -visual thinking o relatogrames-), esquemes i línies del temps 

Diagrames

V de Gowin, dianes i teranyines, i d’altres organitzadors gràfics (relacionats amb les anomenades rutines i destreses de pensament, semàfor, escala de pensament, diagrama de Venn…)

El pensament visual és inherent a l’ésser humà i a l’escola generalment es treballa poc. Tanmateix, les formes comunicatives visuals són molt útils per expressar i donar sentit al pensament i, a més, possibiliten tenir en compte la diversitat de l’alumnat, ja que alguns aprenents es comuniquen millor utilitzant modes comunicatius diferents de l’escrit.

Els organitzadors gràfics poden tenir diferents finalitats al llarg d’un procés d’aprenentatge, entre ells la de l’avaluació. Possibiliten recollir dades, analitzar-les i prendre decisions, tant en el marc d’una avaluació formativa o formadora com per qualificar resultats. Són especialment útils per avaluar-regular la síntesi i estructuració que fa l’alumnat del què ha après, que li ha de possibilitar incorporar-ho a la memòria i transferir-ho.

Quins instruments d’avaluació es poden utilitzar?

Per avaluar podem ajudar-nos d’instruments que possibilitin recollir bones dades, analitzar-les i prendre decisions. Els instruments faciliten l’avaluació però també els podem utilitzar de forma rutinària i generant emocions negatives en els aprenents. Com diuen Odile i Jean Veslin (1991):

“Si tens com instrument un martell, tens tendència a tractar-ho tot com un clau, però també és cert que un instrument et pot ajudar a fer un bon camí”.

[Veslin, J. (1991). De l’enseignant épistémologue à l’enfant épistémologue et retour. Aster, 12, 155-184 

Un mateix instrument es pot utilitzar de manera diferent segons quina sigui la seva funció (diagnosi, regulació o qualificació)  al llarg del procés d’aprenentatge (a l’inici, al llarg o al final).  Es poden utilitzar per:

Expressar les idees inicials, i compartir i regular la representació dels objectius

Anticipar l’acció, planificar-la i regular-la

Recollir dades per avaluar els resultats dels processos d’aprenentatge

Autoqualificar els resultats de processos d’aprenentatge i reconèixer què es podria millorar

Compartir els resultats assolits amb els familiars; tant allò que ja s’ha après com el que encara està en procés d’aprenentatge

Hi ha molta varietat d’instruments i és recomanable diversificar-los perquè cada alumne comunica millor el seu pensament, maneres de fer o sentiments en funció del mode comunicatiu utilitzat (escrit, oral, visual, 3D, gràfic, dibuix…).

A continuació es mostren exemples d’instruments segons les tipologies següents:

Preguntes obertes, tancades, mixtes, KPSI…
Bases d’orientació, mapes conceptuals, mapes mentals, mapes semàntics, V de Gowin, esquemes d’aplicació de rutines i estratègies de pensament…
Treballs monogràfics, narracions, històries i contes; maquetes, murals, pòsters, infografies, collages i lapbooks; imatges, vídeos, pàgines Web i jocs; conferències o exposicions orals, converses i posades en comú; diaris de classe, llibretes d’aula, de laboratori, de camp i carpetes d’aprenentatge (portafolis), entre d’altres.