Llistat de criteris per avaluar un informe de laboratori

Font: Font:  Adaptat de Miquel Calvet, IES Castellar del Vallès (3r ESO) i d’Esther Velasco, IES Badia del Vallès (1r ESO) a partir de la proposta de Veslin, J. (1988)

Podeu llegir la proposta de Veslin, J. aquí

Els alumnes han de fer un informe del treball experimental que han realitzat. Abans de fer-lo, en el marc del seu equip, responen a dues preguntes: “què haig de fer per dur a terme un informe científic?” “Com sé que estarà ben fet?”. Inicialment, molts parlen sobre que ha de tenir “un inici, un nus i un desenllaç”. Posteriorment, con-trasten el seu punt de vista amb exemples de bons informes fets per alumnes d’altres cursos i revisen la seva idea inicial.

Finalment, es comparteixen les propostes dels diferents grups i s’acorden els criteris (el professor també intervé en l’intercanvi de punts de vista i planteja pro-postes de canvis (“penseu que potser podríem incloure…?).

Una vegada acordats, el document els serveix de guia per a l’elaboració i avaluació (i coavaluació) de tots els informes que faran al llarg de tota l’etapa (cosa que comporta que ha d’haver-hi acord entre el professorat). Si cal introduir canvis, es negocien en funció d’aquest document. Per exemple, en un centre van decidir incloure després un ítem que feia referència a planificar prèvia-ment.

Exemple de xarxa sistèmica per analitzar les respostes

Llistat de criteris per avaluar la comunicació oral d’un canvi d’estat de l’aigua

Font: Mercè Mas, Escola La Roureda. Sant Esteve de Sesrovires (Barcelona)

Els alumnes, en equips de 3, han realitzat diferents expe-riments relacionats amb els canvis d’estat de l’aigua. Al final, fan una exposició als companys, en què mostren el canvi que han treballat i l’expliquen. Abans de fer l’exposició han discutit a classe els criteris amb els que s’avaluarà la comunicació oral. Una vegada feta, els companys avaluen en base als criteris pactats, i passen els seus comentaris a l’equip avaluat, que els analitza i conclou sobre els aspectes a millorar en una propera exposició. 

Exemple de taula de criteris pactats per l’alumnat

Taules o llistats de criteris d’avaluació

Les taules o llistats (checklist) recullen els criteris d’avaluació de realització (a vegades es parla d’ítems avaluables, de categories d’avaluació, d’aspectes a avaluar, etc.), de manera que sovint la redacció inclou el criteri de qualitat a nivell alt. Per diferenciar-ne el grau, només es demana que s’indiqui si el nivell és molt bo, bo, regular o deficient, a partir d’utilitzar aquests o altres qualificatius (excel·lent, notable, suficient…), o valors numèrics (seria recomanable utilitzar adjectius positius).

L’alumnat

Si l’instrument l’han d’utilitzar els alumnes per autoavaluar-se o avaluar les produccions de companys, és necessari comprovar que entenen bé el significat de cada criteri i que el saben aplicar. També serà important que s’utilitzi fonamentalment per a la regulació i no només per a la qualificació.

Com?

Normalment, un llistat de criteris s’elabora a partir de les accions (o ítems) recollides en la Base d’Orientació, però es redacten pensant en la seva avaluació, és a dir, en allò que utilitzarem per comprovar si cada acció es realitza més o menys idòniament.

La dificultat més important en l’ús d’aquest instrument és que, com que no es concreta què s’entén pels diferents nivells de qualitat, dues persones (tant si són docents com aprenents) poden valorar cada acció de manera molt diferent. Tot i així, en molts casos el seu ús és vàlid, ja que no exigeix molta lectura i possibilita reconèixer les que són millorables.

Per concretar una mica més, es poden utilitzar taules de criteris en les quals, a més d’explicitar cada criteri d’avaluació de realització, també s’indica el de qualitat de nivell més alt. L’acord al qual s’arribi, en unes primeres etapes s’utilitza inicialment només per a l’autoregulació. Quan el procés ja s’ha interioritzat, també es pot utilitzar per qualificar, a partir d’acordar quin valor es dóna a cada criteri.

Exemples